Dclarcion ds drets d' l'ome po tos ls pays d monde
[Preamble]
Considrant qui l' rspt dl dignit, qu'apartint sorlon l' natere a tos ls-omes so l' tre, t d' les drets gls, qu'on n' sret 'lz mskere, c'st l' fondemint dl lbert, dl djustice t dl pye  monde tr ; 
considrant qu' fte d k'nohe t d' rspcter ls drets d' l'ome, nn' a ds cis qu' s'ont avili  pont d' brutlizer l' s-tes d'ine manre scandalese po l' consyince di l'mnit qui l's-omes adon sprt d viker d'tot le cor n-on monde wice qu'i srt turtos lbes d parler t d' crere, dilbrs qu'i sont dl trer t dl mizre, insi qu'il a stu prclam ; 
considrant qu' s'on louke d fwrci l'ome a s'chrvi dl rvole come dirin mwyin disconte di l'abus dl pouhance t d' l'assrvih'mint, i ft-st-apreume qu'on rdjime di dret garantih ls drets d' l'ome ; 
considrant qu' ls pepes ds Ncions-Unyes ont,  le Lw d' fondcion, prclam 'ne fye di pus' le fw d'vins ls drets naturls di l'ome, d'vins l'dignit t l' valer ds-omes t ds feumes, qu'il ont rzo d' favorizer l' progrs socil t d' mte  plce ds myess condicions po viker avou 'ne pus grande lbrt ; 
considrant qu' ls-Etats mambes s'ont gadj po-z-assrer vreymint tot cost, avou l'ede di l'Organizcion, li rspt ds drets d' l'ome t d'ss naturls lbrts ; 
considrant qu'i s' ft turtos mte d'acwrd so l' significcion d' cs drets t d' ces lbrts-la s'on vout rylizer on tl gadjemint ; 
considrant qu'il -st-important d'cordj totes ls ncions a s'aconter todi ms eune l'te, 
li jnrale Assimbleye 
prclame cisse Dclarcion ds drets d' l'ome come riprzintant ls comeuns valers di l'mnit qui tos ls pepes t totes ls ncions d'vront say d' tote le fwce d mte n-ove afs' qui totes les djins t totes ls scits, tot-z-avant tofr cisse Dclarcion l tisse si fwrcihesse, avou ls mwyins d' l'ansgnemint t d' l'duccion, d f crhe li rspt d' cs drets t lbrts t d'nn' assrer, grce a ds-adjincendjes todi pus nts  lve nacionl t internacionl, li rik'nohance t l'apliccion  monde tr t d'ine ryle manre, ot'tant -m ls populcions ds-Etats mambes qu' -m ls cisses ds tres qui sont d'zos le k'dhance. 
prum rtike
Tos ls-omes vint  monde lbes t gls po ou qu'st d' le dignit t d' les drets. Le rezon t le consyince elz fet on d'vwr di s'kidre inte di zle come ds frs 
rt II..
Chaskeun' pout prtinde a tos ls drets t a totes ls lbrts qui sont chal prclams, sins qu'on prinse astme, par gzimpe, a s' race, a s' coler, a s' natere d'ome ou d'feume, a s' lingadje, a ss crwyinces, a ss-dyes so l' politique ou so tot l'minme cw, al contreye ou al famile di wice qu' i provint, a s' frtune, a s' ligndje, brf a cw qui ' seye. E d' pus', nouk ni det pti d' ou qu'on pout pinser d gouvrnmint di s' patrye, di si-administrcion, di s' condicion raprt as-tes payis, qu'le seye souvrinne ou soumse d'ine manre ou d' l'te. 
rt III
. 
Tot l' monde a dret al vye, al lbrt, al sret. 
rt IV
. 
In-ome n'a my li dret d'assrvi in-te ome, d'nn f in-sclve t 'ne martchandye qu'on pout vinde ou atch'ter. 
rt V.
Nouk ni pout-sse mtou al tortere, savadjmint maltret t avili, sw-dzant dl pni. 
rt VI. 
Chaskeun' det-sse lbe d r' cwri ss drets d'vant l'djustice, tot wice qui ' seye. 
rt VII.
Tos ls-omes sont gals divant li lw, qu'lzs det protjer, sins nole prfrince po onk ou po l'te, ou qu' sret contrere al przinte Dclarcion Parlimint, li lw 'lzs det protjer conte ls cis qu' vrt ric'mander 'ne tle sr di prfrince. 
rt VIII.
Chaskeun' det-sse vryemint lbe d'atrere divant ls djudjes di s' payis tot ls cis qu'adjiht conte ls messes drets rik'nohous d'vins l'constitucion ou d'vins li lw. 
rt IX. 
Nouk ni pout, sins nole bone rezon, sse arst, rssr, ou bin tchss fo di s' payis. 
rt X. 
Tot l'monde a parlimint l' dret d' plet s' cse divant on tribunl qui seye lbe t sins parti-pris. Et li d'vwr d tribunl, ci sr d' dcder so ls drets t so ls obligcions ds pleties ou bin d' djudj si l' acuz st coupbe ou nocint di ou qu'on l' amte. 
rt XI. 
1. Tot qu -st-acuz d'on dlit det-sse supz nocint disqu'a tant qu'il ye situ publiquemint djudj t rik'nohou coupbe d'aprs li lw t so condicion qu' il ye situ tot-a fet lbe di s' disfinde. 
2. Nouk ni pout-sse condann po ds fets ou po ds mquemints qu' n' alt nin conte li dret nacionl ou internacionl  moumint qu' ont stu comtous. Et tot f pary ni pout-i sse condann pus deremint qu'i l'ret stu  minme moumint, d'aprs li lw. 
rt XII. 
Il st disfindou d' s'intrimte sins rezon d'vins ls-aferes d'ine saqu ou di s' famile, di brok  s' mohone, di nah d'vins ls ltes qu'i r't ou qu'il vye. Il st disfindou d' l' ac'sre divins si-oner ou d'vins s' rputcion. A d' ft d' oula, chaskeun' a l' dret d' rclamer l'pretcsion ds lws. 
rt XIII.
1. Chaskeun' a l' dret d' cot av s' payis come i l plet t d' s'adjstrer tot wice qu'il a dye. 
2. Chaskeun'a ossi l' dret d' cwiter tot l' minme qu pays, minme li sonk, t d'  rintrer qwand-i l plet. 
rt XIV.
1. Si an cas qu' i-ret 'ne prscussion, on a todi l' dret d' cwri a s' ahouter t di s'sewer a l' trindjr, s'il atome insi. 
2. On n' si pout prvaler d' on tl dret s'on-st porsuvou po des fetes clremint provs qui vont conte ls lws ou conte ls-dyes ds Nciones-Unyes. 
rt XV.
1. Chaskeun' a dret a 'ne nacionlit. 
2. Nouk ni pout-sse, sins nole bone rezon, spani di s' nacionlit ni di s'dret d'nn candj. 
rt XVI. 
1. Si vite qu'il ont l'adje, l'ome t l'feume di tot l' minme qule nacionlit ou r' lidjon sont lbes di s' marier t d' fonder 'ne famile. Onk come l'te, il ont ls minmes drets  moumint t tot l' tins d' le maridje come po l' divrce. 
2. On n' pout marier in-ome t 'ne feume s' i n' srt nin d'acwrd. 
3. Li natere a fet dl famile li fondemint dl scit t l' socit ossi bin qu' l' Etat ont l' dvwr dl protjer. 
rt XVII.
1. Chaskeun' st lbe d' aver d bin, seye-t-i d'a sonk tot se, seye-t-i  comunt. 
2. Nouk ni pout-sse, sins nole bone rezon, dispouy di s'bin. 
rt XVIII.
Chaskeun' st messe di ss-dyes, di s' consyinca, di s' rilidjon. Coula vout dre qu'il st lbe d rgler s' vye so ss prps-dyes t so s' rilidjon, tot se ou bin avou ds-tes,  s' mohone come  d' fo, avou l'ansgnemint, ls pratiques, ls-zances t ls crmon'ryes qui l'agryt. 
rt XIX. 
Chaskeun' st lbe dwrder ssdyes t d'lzs prclamer. Ossi n' a-t-on nou dret d'l tormter cse di ss-dyes t 'l st lbe d'aler cwri, d r're t d' publiy ds-informcions di qule manre qui s' seye. 
rt XX.
1. Tot l' monde a l' dret di s' rapoler t d' s'assciyer tant qui ' n'st nin po f margaye. 
2. Nouk ni pout-sse fwrci d r'djonde ine associcion. 
rt XXI. 
1. Chaskeun' a l' dret d prinde part al politique di s' pays, seye-t-i dirctmint, seye-t-i avou l' intrmse d' on r'przintant, lbrmint tchzi. 
2. Chaskeun' s minms condiciones, pout prtinde a on posse divins ls-administrcions. 
3. Ls messes dl ncion ni d'vt le pouvwr qu'al vol't d pepe, tle qu'le si done a k'nohe s-lcsions, qu'i ft mantch d'vins l'dret d dje,  moumint volou, avou l'sufraje nivrsl t ls minmes drets po turtos. Et s' ft-i co qu' chaskeun' si pye rtrk'ler po vter scrtemint, a mons qu' on-imdjine ine te manre d rspcter parlimint l' lbrt d vtant. 
rt XXII. 
D moumint qu'ine saqu st rik'nohowe come mambe dl scit, le pout prtinde al scurit socile. Elle a l' dret d' rclamer tot ou qu'elle a mzhe po viker conv'nblmint, po t'ni s' rang, po s' cultiver, di manre a wrder tote si dignit d'ome t a f lbrmint frudj ss prps capcits. Et po oula, le det poler conter so l'howe d pays tot-tr come so l'assistince ds-tes pays, chaskeun' sorlon si-organizcion t ss mwyins. 
rt XXIII. 
1. Chaskeun' a l' dret d'ovrer t d' f l' mest qu' l plet. Et s'l det-on adgn so l' ovrdje tot l mtant ds condicions qu' sysse djusses t dhves. El ft ossi assrer conte li chmdje. 
2. Po l' minme payle, tos l's-ovrs ont dret al minme pye, sins nole prfrince. 
3. Tot qu qu' overe det lver l' salere qui l r'vint t qu' det l prmte, lu t s' famile, d miner l' vicaye d'ine onete djint. Et s'il atome insi, c' -st-al scit d' mte ou qu' pret mquer. 
4. On a todi l' dret d r'djonde on sindicat ou di s'mte a saqwant' po 'nn' mantch onk. 
rt XXIV.
Tot l' monde si det poler ripwzer t prinde ds lwzrs. C'-st-insi qu'on n' pout fwrci in-ovr a trmer fo mzere t qu'on l det pay ds vacances  bout d'on tins. 
rt XXV.
1. Tot l' monde a dret a 'ne vicrye qui l prmte d sogn s' sant t s' confrt come ls cis di s' famile, par gzimpe po ou qu'st d' magn, di s' mouss, d' s'adjstrern di s' f md t d' saqwants chrvices di scit qu' on n' s'  pout passer. Ls chmeurs, ls maldes, ls msbrudjs, ls vfs t ls vves, ls veys djints, ls cis qu'on pirdou le gangndje mgr zls ont dret al scurit. 
2. Ls mres di famile t l's-nfants ont-st-a preume li dret d' sse eds t assists. Tos l's-fants, qu' i sysse vinou a monde divins l' maridje ou fo, ont l' minme dret al scurit sociale. 
rt XXVI. 
1. Tot l' monde det poler f ds-tudes, t oula grtis', d mons po ou qu' st ds basss scoles.I ft-st-mantch on p tot cost ds scoles tchniques t profssionles. Tant qu's hts scoles, lzs ft drovi parlimint a turtos d'aprs ls mrites. 
2. Li d'vwr ds messes di scole, c'st d' f frudj ls capcits d' chaskeun' t d' m f rspct